500gr de bacallà dessalat
1 unitat de bulb de fonoll fresc
2 unitats de taronja
Un grapat de fulles de rúcula
Un raig d’oli d’oliva
Pebre negre mòlt
Escates de sal marina
- Per la massa
250gr de farina de sègol
100gr de farina de blat integral
225ml d’aigua mineral embotellada 40ºC
10gr llevat sec en pols
Un pessic de sal
Preparació:
Primer de tot
anirem per la massa. Dissoldre el llevat en l’aigua i deixar reposar cinc
minuts. Incorporar tots els ingredients sòlids en un altre bol suficientment
gran per poder barrejar i amassar. Incorporar la preparació de llevat i amassar
la barreja fins obtenir una textura uniforme i ferma (s’ha de poder treballar
amb el corró).
Un cop la massa
sigui la desitjada, embolicar-la en paper “film” i deixar reposar a temperatura
ambient durant trenta minuts (si es convenient, la massa degudament embolicada
i al frigorífic, ens pot aguantar en perfectes condicions fins a dotze hores).
Quan el repòs
hagi finalitzat, enfarinar el mabre i aplanar la massa amb el corró fins
obtenir un gruix de uns tres mil·límetres. Realitzar porcions rectangulars i
col·locar-les en una safata de forn. Efectuar uns forats a la superfície amb
una forquilla.
Prèviament
escalfar a 220ºC i fornejar els barquets deu minuts. Deixar-los refredar sobre
una reixa.
Segon pas, l’acompanyament.
Filetejar el bacallà que haurem posat en remull durant quaranta-vuit hores,
canviant l’aigua cada dotze hores. Laminar la taronja i el bulb de fonoll.
Per últim, el
muntatge. Disposar els barquets en un plat pla, alternar un tall de bacallà per
un de taronja successivament fins cobrir tot el llarg del barquet. Estendre a
sobre el fonoll i coronar amb dues fulles de rúcula. Ruixar un raig d’oli,
moldre el pebre negre i dispersar les escames de sal al gust.
Dificultat: Fàcil / Preparació: 90min / Repòs:
30min / Cocció: 10min
El contrast refrescant, el punt de la taronja juntament amb un bon oli d’oliva i el toc anisat del fonoll, creen una dansa majestuosament sincronitzada que acaricia el teu paladar.
ResponEliminaI per si no n’has tingut prou, el cruixent pa de sègol acompanya el mos sense treure protagonisme als artistes principals però donant-li la consistència necessària per a que l’escenari resisteixi tot el ball.
Tè una aspecte impressionant! Veient-ho em ve una salivera...
ResponEliminaAra que tenim bacallà ho provarem a casa.
Enhorabona!
Hola, feia dies que no mirava el blog, la boca s'hem fa aigua, la propera recepta aquesta de pica-pica.
ResponEliminaM'encanta!! Molt bona recepta per un aperitiu o un sopar
ResponEliminaPetons